Apunts d’història

WP_20140626_004Què és la història? Quina funció té? Son preguntes a les que tot estudiant d’història s’ha hagut d’enfrontar alguna vegada.
“La història no serveix per res”. “La història no és ciència”. “La història està manipulada”. “La història és un totxo”. Els prejudicis davant la disciplina històrica son molts i variats; inclús dins la seva pròpia casa la lluita metodològica és un fet.
És curiós, si més no, adonar-se de que malgrat la creença que a la societat en general no li interessa la història, tothom sap qui és i d’on ve. Tots i totes ens fem la nostra història personal, a la carta.
Però com en la vida mateixa, aquestes suposicions tenen la seva lògica. Què es pot esperar d’una ciència que està fermament arrelada a l’Acadèmia, que no surt de les seves quatre parets? Què n’hem de creure d’ella? D’allò que no es coneix se’n parla amb desconfiança.
És feina dels historiadors i les historiadores trencar amb aquesta situació i fer arribar la història a peu de carrer.
Encara recordo les paraules d’aquell professor quan ens repetia constantment: “la història és un invent de l’home i per a l’home”. Doncs exactament això; és una eina que ens hem inventat per intentar comprendre el nostre passat. El fet de veure com vivien els nostres avantpassats, d’on venim, ens permet tenir recursos per entendre el present i afrontar el futur. Això no vol dir que el futur es faci en base al passat, no, no; crec que el futur s’ha de construir en base a les voluntats de present. La història simplement ens deixa entreveure part de les nostres arrels i ens acosta a la manera en que hem arribat al punt on ens trobem.
No em detindré aquí a divagar sobre la cientificitat de la disciplina històrica. Evidentment que la historiografia és una ciència; una ciència social que enriqueix enormement la humanitat.
Per altra part, és cert que el poder manipula la història; sempre hi ha una història “oficial” que juga en favor del poder de torn. Però també és cert que el poder manipula totes les branques de la ciència en benefici propi. Penso que si socialment entenem en essència la historiografia i li donem una nova oportunitat a la història, estarem en condicions de veure on incideix el poder per tergiversar el discurs històric. Hem de fer-nos persones crítiques.
La història és un “totxo”? Doncs evidentment, si el que es pretén és que les persones memoritzem un discurs sense que entenguem com es genera, la història es fa molt pesada. I més si restringim aquest discurs a personatges i fets concrets i puntuals (curiosament aquesta tàctica sol ser utilitzada pel poder); aleshores la història ho deixa de ser.
La voluntat d’engegar Territorium parteix d’aquestes i altres idees. Intentarem posar el granet de sorra que acosti, tan sols una mica, la història al carrer.
Esperem que gaudiu amb nosaltres d’aquesta experiència i aprofitem per desitjar-vos una bona entrada a l’estiu!

Anuncis

Territorium

 

Carrer de Castissent

Benvinguts a Territorium, on la història es mostra a través del paisatge.

Perquè la història dóna forma al nostre passat i ajuda a que ens valorem com a comunitat i com a individus.
Perquè el paisatge és l’entorn on creixem i ens desenvolupem i, per tant, l’hem de considerar casa nostra. Perquè és patrimoni de tots i de totes, formant part de la riquesa de les societats. Perquè del seu estudi obtenim una rica font de coneixement del passat i del  present i, per tant, ens ensenya part del que som.